El amor en la literatura

A María Quisiera ser el rayo de la aurora que ilumina tu frente en la mañana; ser flor que tú admirases por galana y brindarte una esencia embriagadora. Quisiera ser el eco que a deshora llega hasta ti de música lejana: la dulce sombra fugitiva y vana que acaricias en tu alma soñadora. Mas ¡ay! que el sol la aurora desvanece, muere la flor y piérdese en el viento el eco blando que vibraba en calma: ser no quiero ilusión que desparece... Es mejor ocupar tu pensamiento y ser, cual hoy, el alma de tu alma.

(Nuit d'amour) Lanceloz ist fors de la chanbre, Si liez que il ne li remambre De nul de trestoz ses enuiz. Mes trop li demore la nuiz; Et li jorz li a plus duré, A ce qu'il i a enduré, Que cent autre ou c'uns anz entiers. Au parlemant molt volentiers S'an alast si fust anuitié. Tant a au jor vaintre luitié Que la nuiz molt noire et oscure L'ot mis desoz sa coverture Et desoz sa chape afublé. Quant il vit le jor enublé, Si se fet las et traveillé Et dit que molt avoit veillé, S'avoit mestier de reposer. Bien poez antendre et gloser Vos qui avez fet autretel Que por la gent de son ostel Se fet las et se fet couchier; Mes n'ot mie son lit tant chier, Que por rien il n'i reposast --- N'il ne poïst ne il n'osast Ne il ne volsist pas avoir Le hardement ne le pooir. Molt tost et soëf s'an leva; Ne ce mie ne il greva Qu'il ne luisoit lune n'estoile, N'an la meison n'avoit chandoile Ne lanpe ne lanterne ...

És nit; sola i plorosa diu la muller d'Alcides: --Oh Hera, gran deessa, atén-me, cor a cor, abans que a Zeus recaptin tes flaires exquisides i el seu esguard et volti rierades d'or. Car t'és plaent de veure, en les suaus brandades, com tremen, com es lliuren els cossos matronals, i que les veus s'apaguin, de tan enamorades, i s'ompli de victòries el tàlem dels mortals. I sola presideixes, del cim de la claror, l'aürt de les mirades en lluita prest encesa, i ara t'arbores, ara t'ajeus en la peresa al cobri de la roda de neu del teu pagó. Allunya'm, protectora, les hores malastrugues: ma veu i mes petjades sols troben solitud, i la mateixa llàntia fa pobres pampallugues com si, per enyorança, li demanqués virtut. Aquelles nits enyoro d'enfosquiment tan clar, quan queien flors dels arbres que el ventijol despara, quan ell la cara meva prenia vers sa cara i el braç me'n queia, sense la força d'anusar. Encén el bell fu...

Tanto gentile e tanto onesta pare la donna mia quand'ella altrui saluta, ch'ogne lingua deven tremando muta e gli occhi no l'ardiscon di guardare. Ella si va, sentendosi laudare, benignamente d'umiltà vestuta; e par che sia una cosa venuta da cielo in terra a miracol mostrare. Mostrasi sì piacente a chi la mira, che dà per gli occhi una dolcezza al core, che 'ntender no·lla può chi no·lla prova; e par che della sua labbia si mova un spirito soave pien d'amore, che va dicendo all'anima: Sospira.

En la frescura de la tarde melancólica, quiero cantar, y no sé qué... Todo estoy lleno de ritmos perfumados, de letras sin idioma que, no sé cómo, hablan de ti, ¡que estás tan lejos! ¡Oh, yo no sé! Un aroma de sueños en flor, entra, en la brisa de agua, al corazón abierto: notas de flores músicas, oídas, ¿cuándo, cuándo? tornan, no sé de dónde, en un compás eterno. ¡Quiero cantar, y no sé qué! No es de palabras esta esplosión aguda que en el corazón siento; son aromas que suenan bien, llantos que huelen bien, son májicos ojos que se espresan con ecos...

Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia                           envejosa                                          a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas --qui no la sap quan la veu s'enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar: diré el teu nom                         i el cantarà l'alosa.

Viens, mon beau chat, sur mon coeur amoureux ; Retiens les griffes de ta patte, Et laisse-moi plonger dans tes beaux yeux, Mêlés de métal et d'agate. Lorsque mes doigts caressent à loisir Ta tête et ton dos élastique, Et que ma main s'enivre du plaisir De palper ton corps électrique, Je vois ma femme en esprit. Son regard, Comme le tien, aimable bête, Profond et froid, coupe et fend comme un dard, Et, des pieds jusques à la tête, Un air subtil, un dangereux perfum, Nagent autour de son corps brun.