Joan Salvat-Papasseit, "Perquè has vingut", El poema de la rosa als llavis.

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                          envejosa
                                         a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
--qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
                        i el cantarà l'alosa.